L'ermità Joan i la Mare de Déu

Les Oluges:

Aquesta població s'enfila en un turó situat al marge dret del riu Sió i antigament estava dividit per dos nuclis: l'Oluja Alta i l'Oluja Baixa. Antigament existien dues parròqueis i fins dos castells, és a dir dos pobles, un a dalt del turó sobre el qual es van escalonant les cases del lloc( el castell de dalt, que fou del llinatge dels Oluja, i l'altre al peu de la costaen el pla qeu forma la vall del Sió, aquest segon castell fou dels Agulló i avui en dia està en estat ruïnós.

Llegenda:

L'ermità Joan i la Mare de Déu de Gràcia

Hi havia una vegada, un ermità que es deia Joan Castellet. En Joan i uns amics seus habitaren en el segle XV l'ermita de la Mare de Déu Gràcia. El bon home es dedicava a l'oració, a la contemplació, i a fer el bé a tot aquell que acudia a ell. La devoció qe sentia per la Verge Maria era molt forta, de tal manera que no hi havia cap dia que no pregués a la Mare de Déu que se l'endugués cap al cel. Però Maria no l'escoltava i ell continuava en aquesta terra, tan plena de dolors, donat exemple de santedat. El bon ermità un dia, després de l'oració, es dedicà a tallar una imatge de Maria, per tal de tenir-la a l'ermita. Com que era l'estiu, ho feia a l'ombra d'un pi qeu creixia a la rodalia. Però, en Joan va caure malalt i va haver de deixar de tallar la imatge, i fer llit. Des del llit estant en Joan no parava d'orar a la Verge. De cop i volta notà que li entrava una força desconeguda, que res ja no li feia mal, i que era endut per un desig molt fort vers el pi que allà hi havia. Notà com una suau melodia, i un resplandor sortia de la soca del pi. Llavors veia allà a la soca mateix, la imatge tota acabada, sense que ell hagués fet res. Aquesta troballa i el fet que ell s'hagués curat de cop, li donà la seguretat que Maria l'havia escoltat, i que no el volia prendre sinó que era ella qui volia venir aquí a la terra a manifestar-se un cop més entre els homes.