El peix

Montfalcó murallat:

També anomenat l'Oluja o del Duc.El poble bastit damunt d'un turó que domina la confluència de la riera de Vergos Guerrejat amb el Sió, constitueix una autentica vila closa emmurallada. Aquest nucli està format per una dotzena de cases adossades al mur perimetral, de manera que el vessant de les teulades dona a la plaça central on hi ha una cisterna que encara emmagatzema l'aigua de la població. Al centre del recinte documentat  des del segle XI, hi ha un ferm casalot que va pertànyer als Cardona, senyors de Montfalcó des del 1234. Cal assenyalar que l'extrem oriental del pobla es troba l’església consagrada a Sant Pere. Montfalcó esdevé un perfecte exemple de vila closa medieval, envoltada per una muralla desproveïda d'obertures que s'eleva d'obertures que s'eleva fins a una alçada que la fa certament inexpugnable. S'hi accedeix per un unic portal que s'obre a l'est i que dona a una plaça interior de la qual parteix i a la qual retorna el carrer que ressegueix la muralla a redós de les cases que s'hi adossen. 

Montfalcó fou una fortalesa molt preuada, tant pels sarraíns com per els cristians, i s'utilitzà en la defensa del país durant les guerres amb Pere de Castella. Els patrons del poble són Sant Pere i Sant Isidre, tot i que Sant Sebastià fou festa votada en temps passats. Diuen que hi ha una ruta subterrània que va de Montfalcó a les Oluges per la qual hi podia passar un cavall sencer.

Llegenda:

El peix

Fa molt temps, era temps de guerra i Montfalcó es veia assotat pels estralls d'aquesta, la seva gent lluitava amb el coratge de què n'era capaç per a defensar el seu poble. Hi posaven tant coratge que els assaltants  van haver de renunciar moltes vegades a prendre el cim de les muralles de Montfalcó. Talment com si fos un au volant, semblava que era del tot impossible assolir-ho. Els assaltants cansats de perdre gent i de tenir baixes, a cada intent d'assalt, van decidir paoar sege al poble, per tal de fer-los capitular de fam i de set. Ells creien que el poble aviat es rendiria, ja que semblava que no tinguessin massa provisions per aguantar gaire dies. Però els de Montfalcó no deien res. Davant el silenci del poble de Montfalcó, els assaltants van llençar a l'interior, per sobre les muralles, un missatge convidant-los a rendir-se, aquest missatge anava lligat a una barra de pa, com a gest de burla i pensant que els de dins s'estaven morint de gana. Però quina fou la seva sorpresa quan reberen un missatge de negativa a la rendició que venia de dins les muralles i que estava lligat a un peix fresc!. Els assaltants, van saber que no tenien res a fer allà i abandonaren el setge i el lloc ben abatuts. El que no sabien els assaltants era que hi havia una mina que anava de les Oluges a Montfalcó per la qual entraven aliments cada dia. Conten que aquesta mina tenia unes dimensions tan grans que s'hi podia passar muntat a cavall.