El Canós:
A l’igual que
moltes poblacions de la Segarra, durant els segles medievals va ser una vila
closa.
L'església parroquial de Sant Jaume té una portalada amb grans dovelles, però el conjunt de la construcció és del s. XVII i el campanar del XIX.
Al Canós hi ha, des de 1986, una estació agrometerològica que constitueix una base per als nombrosos treballs d'investigació que es porten a terme en els conreus de la zona, que es caracteritza per una climatologia extrema al llarg de l'any i per la gran sequera.
L'església parroquial de Sant Jaume té una portalada amb grans dovelles, però el conjunt de la construcció és del s. XVII i el campanar del XIX.
Al Canós hi ha, des de 1986, una estació agrometerològica que constitueix una base per als nombrosos treballs d'investigació que es porten a terme en els conreus de la zona, que es caracteritza per una climatologia extrema al llarg de l'any i per la gran sequera.
.jpg)
Llegendes:
El Tossal de les Bruixes:
Al
Canós hi ha un tossal que té aquest curiós nom. La llegenda explica que en
aquest lloc vénen tots els bruixots de la comarca, es diu que les bruixes que
hi ha, vénen fins aquí per trobar-se amb els bruixots i dansar junts, fer els
seus aquelarres, i es posen d'acord amb qui han de fer mal o bé. Posteriorment,
i seguint amb la tradició, es diu que els vidus i vídues de les rodalies es
reunien i celebraven uns balls el dia de Sant Silvestre, que també és el dia
que dansen les bruixes.
En Bernatxo Bandoler:
En
Bernatxo era un bandoler procedent de Sedó, que fou mort al Canós. El cap
d'aquest bandoler tenia preu fixat pel Govern d’aleshores. Es tractava d'un
home que anava pels pobles de la comarca cometent delictes. Un d'aquests
delictes més cruels fou l'assassinat a sang freda de dos captaires rodamóns que
dormien al peu d'una alzina, per demostrar la seva maldat als malfactors que
l'acompanyaven. Quan en un poble s'assabentaven de la seva arribada, el
sagristà de torn o bé l'encarregat de sometent, tocava les campanes per tal de
mobilitzar tot el poble un cop armat. Davant la presència d'en Bernatxo al
Canós, un veí de Can Sastre, que aleshores havia d'avisar el poble, s'endugué
una falç a la cintura per tenir una arma amb què protegir-se. Tots dos es
trobaren i seguidament el brutal bandoler disparà un tret amb el trabuc sense
que ningú en sortís ferit. Tot seguit el veí del poble tragué la falç i la va
clavar al coll del bandoler. Aquest fugí fins a la font de Montcortés on es
netejà la ferida del coll i poc després morí.
ta buenardo
ResponderEliminar