La somnàmbua

Montoliu de Segarra:

Aquest poble ja és esmentat en la donació del castell de l'Ametlla idel qual en trobem una referència sobre el seu propi castell l'any 1079, passà el 1227 al monestir de Santes Creus, que n'adquirí el domini civil, i se subhastà en temps de la desamortització, amb els altres béns i possessions del monestir. El dia 6 de desembre de 1281, el rei Pere el Gran féu donació a l'abat de Santes Creus de 1600 morabatins d'or, quantitat que anava destinada a pagar la compra que el monestir havia efectuat del castell de Montoliu.

La llegenda:

La llegenda de la somnàmbula:

En el temps dels bandolers, la gent del poble anà a amagar a l'ermita els seus béns, per tal que aquests no caiguessin en mans dels lladres. Per tal que ningú sospités del lloc ni pogués beneficiar-se'n particularment, tots els béns en comú foren donats a un frare i aquest, fent un sot ben profund, els enterrà dins del recinte de l'ermita. Així ningú no sospitaria del lloc i la imatge del sant en seria salvaguarda. Va passar el temps i allí continuaren les riqueses materials de la gent del poble, fins que el frare que les va enterrar, es va morir sense haver dit on eren enterrades. Un dia un pastor que pasturava el seu ramat, va veure per aquells voltants un objecte a terra que brillava, quina sorpresa va ser la seva quan, va reconèixer entre els seus dits, quan va agafar l'objecte, una moneda d'or. El pastor anà al poble i explicà el què li havia passat, alguns pensaren que aquella troballa era casualitat, i d'altres es recordaren que temps enrere allà s'havia enterrar un tresor. Aquests van ser els que van anar a buscar una somnàmbula perquè els guiés i els indiqués el lloc exacte on era enterrat el tresor. La somnàmbula accedí a guiar-los, però abans cobrà una suma considerable per endavant. Ella els portà fins a l'ermita que estava enrunada, i els va indicar un lloc perquè hi fessin un  clot. Els veïns van començar a cavar, però no trobaven res, la somnàmbula esl contestà que calia cavar més de pressa, car ella "veia" que el tresor era allà, embolicat en una pell, però que a la ell hi havia un fil lligat, i que a l'altre costat del fil hi veia, estirant la pell, el frare que va enterrar el tresor. Quan estaven a punt d'aconseguir la pell del tresor, un gran foc s'encengué, i ho va socarrimar tot, els que cavaven van marxar corrents, i comprengueren que allò era una maledicció, i que el frare està vetllant perquè ningú que no li sigui permès s'apoderi del tresor.