Castellnou
d’Oluges
Poble situat a la ribera esquerra del Sió.
El Castell, d’època medieval, va patir una important
modificació durant el segle XVI però encara presenta una antiga torre de planta
rectangular recolzada directament sobre la roca. L'any 1472, el rei Joan II
donà la senyoria del castell i les seves propietats al seu capità Rodrigo de
Bovadilla. Més tard, però, va passar a mans de la família Reguer i Marimon.
Per la seva estructura, el poble de Castellnou devia
formar un nucli tancat amb el carrer central, situat al mig del pendent del
tossal culminat per les restes del castell. La part posterior de les cases feia
tancament del nucli, com si es tractes d'una muralla i a l'interior s'hi
accedia per un portal adovellat.
Cal comentar, però, que el nucli primitiu es troba
força malmès, amb moltes de les cases enrunades, ja que la població actual es
va estendre al peu del turó. Des de dalt del turó podem observar unes
magnifiques vistes de la Vall del Sió.
Pel que fa al temple, l’edifici data també del segle
XVI.
Llegenda:
La
llegenda del Lledoner:
Hi havia una vegada un sabater que treballava pel
senyor del castell del poble i tenia per defecte l'avarícia, aquest era el
motiu pel que no tenia esposa. Per veí tenia un pobre pagès que es dedicava al
cultiu del petit hortet que hi havia darrera de casa seva. El pagès tenia una
filla molt bonica en edat de casar-se, fet pel que el sabater ja li havia posat
l'ull al damunt i havia demanat al pare la seva mà. Però aquest li negà perquè
la jove estimava un noi bondadós. El mestre sabater, davant la negativa,
l’envaí la fúria i la ira, i amb un rampell de ràbia, va voler arruïnar la vida
del pobre pagès, anul·lant el seu negoci. Va plantar un lledoner davant de
l'hort del pagès perquè tot el dia hi tingués ombra i no hi creixés res. El
pobre pagès anà a donar part del que passava al senyor del castell perquè hi
fes justícia. Segons es diu, les paraules del senyor van ser: "Si unes
mans tan bones per fer sabates poden fer coses tan dolentes com matar d'agonia
a un veí, cal que aquestes mans rebin un càstig per no haver sabut respectar un
germà". En haver dit això va fer tallar les mans del sabater i foren
penjades a l'arbre de la seva perdició. D'aquesta manera al llar del temps ha
anat creixent i creixent fins a arribar a ser un símbol de perpetuïtat per al
poble.
Primera vegada a la vida que sento aquesta brutalitat. El meu avi joan m.explicà que un mercader que passava sovint per allà va plantar el lledoner per fer ombra i descansar...
ResponderEliminarARTICLE: EL LLEDONER DE CASTELLNOU D'OLUGES COMPLEIX 240 ANYS
ResponderEliminarA Castellnou d' Oluges mai hi ha hagut ferrer. A les Oluges, hi havia un ferrer, a cal Ferrer, una casa al peu de la carretera. El ferrer de les Oluges baixava a ferrar els animals de Castellnou, clavar la ferradura amb claus de ferro a la peülla de l’animal. Un dia el ferrer de les Oluges al baixar va arrencar un lluc d’un arbre de lledoner, arbre tan comú en aquestes terres. En arribar a la plaça del poble de Castellnou on ell es posava a treballar, va veure que era un lluc tendre de lledoner amb arrels, i va decidir plantar-lo.
A la plaça de Castellnou en aquell temps hi havia una sèquia d’aigua. Era la sèquia molinal que provenia del molí de les Oluges i regava la partida dels horts. En plantar el nou lledoner a la plaça, les arrels tenien aigua suficient per crèixer i fer-se molt grans desseguida. Les seves branques arribaven fins al balcó de cal Plaça, les seves arrels penetren profundament sota les cases de la plaça i fins i tot les arrels es troben als cellers de les cases de baix el poble.
Els avis del poble expliquen que van plantar el lledoner a la plaça de Castellnou quan feien cal Tomàs, al carrer de la Plaça, que porta gravada a la llinda de la porta 1777. Així doncs, el lledoner de Castellnou es va plantar cap al 1777.
referències: Riu Canela, Montserrat. El lledoner de Castellnou compleix 240 anys. La veu de la segarra. 21-7-2017. pàgina 8