Els Pallers de Pedra

L’Aranyó:

El castell està documentat des del principi del segle XII i va pertànyer durant el segle XIII a la família Montsuar. Posteriorment fou propietat d’importants famílies de Cervera i a la fi del antic règim el posseïa la família Pedrolo Gomar. S'observen en la construcció del castell tres fases ben diferenciades: d'una banda la torre prismàtica, que és l'element més antic, possiblement pensada com a torre de vigilància i de l'altra dues ampliacions posteriors, una al llarg del segle XVI i l'altra del 1659 com s'aprecia en el ràfec-canaló de pedra sobre la porta d'entrada. Les façanes són molt massisses i segons Duran i Sanpere fou adaptat a missions de defensa i habitatge per a regiments. Un estadant il·lustre del castell fou l'escriptor Manuel de Pedrolo que hi va néixer. El castell ha tingut una gran varietat de propietaris en els últims temps.

Llegenda:

La Llegenda dels Pallers de Pedra:

La llegenda explica que un dia Nostre Senyor Jesucrist va arribar a l'Aranyó disfressat de pelegrí. Com que no tenia on dormir va anar a trucar a un mas conegut com a Can Roca a les afores del poble, per poder passar la nit, encara que fos a la pallera. El veí no el va voler socórrer i va insistir en que no hi tenia palla. Nostre Senyor, davant de l'egoisme i la falsedat de l'home, li digué: Que tota la palla que tingueu es converteixi en pedra. I se n’anà. L'endemà quan el pagès va anar a l'era va trobar que els pallers s'havien convertit en pedra, així com la lloca, els pollets, la mesura i tot allò que havia a l'era. Tot s'havia convertit en pedra. Encara avui es poden apreciar com els pallers de pedra s'aixequen en silenci com a testimoni d'aquell fet.

Una altra versió d'aquesta llegenda ens explica que passà per l'Aranyó un pelegrí demanant acolliment i que els amos del mas no volgueren donar-li'n. El pelegrí va insistir que li donessin allotjament encara que fos a la palla de l'era i també li contestaren amb una negativa, tot dient-li que no tenien ni palla ni era, a la qual cosa el pelegrí contestà: "Jo no dormiré a la palla, però tu si que dormiràs a les pedres"; i diuen que tota la palla de la casa es convertí en pedra, així com els pallers de l'era. En aquesta versió expliquen que l'amo de la casa roman colgat dins dels pallers de pedra, com a càstig del cel per negar-se a donar uns brots de palla a un captaire tot i que a ell li sobraven pallers sencers. Diu la gent que la nit de Sant Joan qui hi passa prop dels pallers sent els gemecs de l'avar lamentant-se del seu egoisme.

També diuen que qui és capaç de comptar, durant la nit de Sant Joan, les pedres del munt tres vegades seguides sense descomptar-se, l'endemà canviarà de sexe. No obstant, diuen que això encara no s'ha pogut comprovar, ja que ningú dels que ho ha intentat ha estat capaç de comptar-les tres cops seguits i que cada cop sortís la mateixa quantitat de pedres.